Pensaments que no aconsegueixen llevar àncores. (El mar, les onades, el corrent)

Por. Por de no saber què fer, què dir, cap on anar. De no saber distingir cap on estic anant i cap on vull anar en realitat. D'anar massa ràpid i voler anar més lentament. De no voler-te escapar, enfrontar-ho, encarar-t'hi i arreglar-ho, però saber que fent això perdràs algú, i només veuràs una esquena. I no saber si arriscar-se és el millor, si més val callar i encongir-se i somriure intentant convèncer al món que tot va bé però sabent que no sempre podras seguir així. Què fer? Cap on anar?

[Por de parlar,
de dir alguna cosa que no et pugui agradar,
de deixar anar una altra mentida
a la teva mida.

Por de callar,
desant les paraules a qualsevol calaix,
per no deprimir-te o fer-te badallar,
saber què rumies amb aquella mirada que no sé què m'amaga.

Por de dormir
i que en despertar-me tot hagi canviat,
sense recordar què ens fa viure plegats
com si fóssim estranys,
de sentir la rutina
rosegant-nos per dintre.

Et veig,
el sol s'amaga
entre els teus cabells.

Em sents,
aixeques la mirada en aquell precís instant
tot és tan plàcid i tan clar que em vénen ganes de cridar
res no m 'espanta,
res no m 'espanta. Els Pets.-POR]

I què? Que maimmés, que res més, que res més mai més? Doncs no. Tot, sempre. I per sempre. Perquè no tot s'ha de perdre, i tot es pot recuperar perquè sempre es pot tornar enrera.

http://www.youtube.com/watch?v=NdYWuo9OFAw&ob=av2n