avui altre cop...què passa, que cada cop que plou t'he de veure o què??

17:38
Impacte. Ni un hola, ni un somriure, ni una estúpida mirada. Res. I què m'esperava jo, que em saludessis feliç i que em preguntessis que què tal tot i que em diguessis com et va tot a tu i blablabla? Que somriguessis i em fessis recordar aquelles paranoies de fa un parell d'anys? Quèquèquè? Ha sigut tan xocant.. tan inesperat...Però m'ho hauria hagut d'imaginar. Hauria hagut de ser capaç de relacionar les coses que em passen durant el dia i hauria hagut d'arribar en la possibilitat de tornar-te a veure avui. Massa coincidències, hauria hagut de pensar. Però no. Altre cop, al matí, he sentit el nom d'aquella botiga de joguines on et vaig veure per darrer cop. Aquell dia plovia. Avui també. I feia tant de temps que no sentia anomenar la botiga de joguines on estaves tu i el teu paraigues aquella tarda...Era lògic. Era d'esperar, que ens trobaríem era segur, que avui també plovia com aquella altra vegada...I, tot i així, m'ha sobtat. Almenys no m'ha agafat un atac d'histèria allà davant. M'ha agafat més tard. I no ben bé d'histèria, sinó només llàgrimes. He donat una mica més de tomb, he anat a casa, he deixat el paraigues i la motxilla i tot, i només he pres les claus. I he sortit al carrer per si et tornava a veure per allà i amb alguna excusa m'acostava, però ja no hi eres, ja havies marxat, i en comptes de tornar a casa i inflar-me de xocolata, m'he posat a caminar. I no ho hauria hagut de fer, perquè quan he arribat a casa estava encostipada i amb els cabells arrissats. Putades de la vida.


P.D.Espero que tot vagi perfectament, i que si mai penses que necessites algú, qui sigui, per desfogar-te de tot i per parlar del que sigui, jo hi seré. Per molt que tu ni et recordis del meu nom. Però m'és igual. Perquè continuaràs sent tu.