divendres, 7 de gener del 2011

como un salto en el vacío de quien no teme a la muerte.

Feliç. Sense motiu? Sí, i què?
Estúpidament feliç.

Que hi ha vegades que no et fa falta gran cosa, quan t'adones que en realitat no necessites res, que aquella persona que esperes ja arribarà al seu temps, que tot vindrà, que no hi ha pressa, i que la vida es menja a petites mossegades.
Més raons per ser feliç? Que tens gent al teu voltant, que et fan riure, i això és tot el que es necessita. I que no, que ara no vull res més.



Senzill.

3 comentaris:

  1. talent, poques persones el tenen, enhorabona tu n'ets una

    ResponElimina
  2. (tot i que simplement es tracta d'escriure el que sents...i aconseguir transmetre el que vols!)

    ResponElimina